L’ingrés a la presó, de l’obligat al pagament d’una pensió d’aliments al fill menor, no suspèn necessàriament l’obligació d’aquella.


Així, ho estableix la Sentència del Tribunal Suprem de catorze d’octubre del dos mil catorze, quan resa- entre altres extrems -que aquesta obligació subsisteix per a l’obligat, que ha de contribuir juntament amb la mare del menor, a satisfer les seves necessitats; sense que, pel sol fet d’haver ingressat a la presó, hagi de gravar la mare amb l’obligació d’alimentar-los en exclusiva. La contribució del pare no s’ha de satisfer necessàriament mitjançant una liquiditat dinerària continuada; essent possible, que el patrimoni personal del pare progenitor –encara a la presó– pugui ser afectat al pagament d’aquests aliments i amb el límit que estableix el Codi Civil, en el sentit d’haver-se reduït fins al punt de no poder satisfer-los, sense desatendre’n els seus pròpies necessitats.
Qüestió a part, es donaria, si l’obligat al pagament de la pensió alimentària, que ingressa a la presó, al temps del seu ingrés, acredita la manca d’ingressos o recursos per fer efectiva aquesta pensió.